|
|
" Le temps est invention, ou il n'est rien du tout " Bergson L’évolution créatrice (1916) |
La fletxa del temps
? Qüestió prèvia:
Per què no
podem invertir el curs del temps?
Clicar:
![]()
PREMERA ETAPA : ENTROPIA
1. Joc de cartes
? Pots fer que un joc de 52 cartes estigui:
? Quines són les probabilitats d’obtenir cada tipus de classificació
si barregem les cartes?
2. Entropia, ordre
i désordre
L’entropia S és una magnitud física que
mesura el grau de desordre
d’un
sistema a nivell microscòpic.
Com més
elevada és l’entropia del sistema, menys ordenats estan els seus elements.
El terme entropia va ser creat
el 1865 pel físic alemany Clausius
a
partir de l’arrel grega tropi que evoca la idea de transformació
o
de retorn enrere. Va introduir aquesta magnitud per tal de caracteritzar
matemàticament
la irreversibilitat de processos físics tals com una
transformació
de treball en calor.
Ludwig Boltzmann (1844 - 1906) ha expressat l’entropia en funció
del nombre d’estats “microscòpics” Ω, denominat nombre de complexions,
que correspon a l’estat macroscòpic d’un sistema:
S = k x ln Ω
Constant de Boltzmann: k = 1,38 10-23 J.K-1;
La tornem a trobar
igualment en l’equació d’estat del gas perfecte:
P V = n R T = n Na k
T = N k T
? Calcular els valors de S pels estats del joc de cartes (
Quina és la relació entre el desordre i el nombre de complexions?
? Quin sistema és més ordenat, un equip de futbol sobre el terreny
o una tropa d’11 militars caminant al pas?
(Considerarem que els
militars són totalment intercanviables, excepte el capità).
3.
Goban
? De quantes maneres es poden disposar 10 pedres (indiscernibles)
sobre el goban de 9x9?
Quin és el valor de l’entropia S?
Les mateixes qüestions pel goban de 13x13.
4. Gas
Per analogia amb el goban podem representar un gas com un conjunt N
de molècules (indiscernibles) repartides en un nombre Z de “compartiments”.
Cada compartiment té un volum elemental v.
El nombre Z de compartiments disponibles és doncs molt més gran que N
atès que les molècules estan molt disperses.
? Com evoluciona l’entropia si el volum ocupat pel gas augmenta?
![]()
SEGONA ETAPA :
IRREVERSIBILITAT i FLETXA DEL TEMPS
1.
Segon
principi de la termodinàmica i IRREVERSIBILITAT
? Quin és el punt comú en les
situacions següents? (Clic)
? Què podem dir de l’EvoluCiÓ
de l’entropiA d’un sIstEmA AÏLlAT?
A QUÈ CORRESPON
B ExpEriÈncIA: mescla gasosa

2.
Moviment
perpetu?
? Per què el moviment perpetu és impossible?
Quin
tipus de força està implicada en
aquesta impossibilitat?
Per
què el segon principi de la
termodinàmica
s’aplica
igualment a aquests exemples?
B ExpEriÈncIA: moviment brownià

![]()
TERCERA ETAPA:
PODEM
RESISTIR AL SEGON PRINCIPI?
El segon
principi de la termodinàmica preveu el creixement del desordre.
Amb
tot, es poden desenvolupar sistemes organitzats:
la sal
cristal·litza per ebullició de l’aigua salada;
els organismes
vius es desenvolupen i mantenen la seva
estructura;
en aquest mateix
moment esteu fabricant connexions neuronals;
Europa
s’organitza… Però, a quin preu?
? Analitzeu les situacions següents en termes d’entropia d’«univers»
(és a dir: el sistema
estudiat i el seu entorn)
|
Com disminuir l’entropia d’un joc de cartes
desordenat? ‚ Cristal·lització de la sal per ebullició
de l’aigua salada. „ S’ha de menjar per viure. |
? Quina és la vostra conclusió general?
![]()
QUARTA ETAPA:
CREACIÓ
El segon principi de la termodinàmica permet
per tant,
Però en quines condiCions?
1. Desequilibri i
organització
B
ExpEriÈncIA: la convecció
|
|
? Quin desequilibri es troba en l’origen de la convecció?
Interpretar les estructures formades.
? Un sistema en equilibri pot crear noves
estructures?
2. Sensibilitat a les condicions inicials
|
Le stade de Bunimovich : l’écart sur la position verticale des deux balles est inférieure à 0,5 % de la hauteur du stade |
Le problème des trois corps (voir l’aide et essayer avec 1 puis 2 planètes) |
B ExpEriÈncIA : pèndol
4 cossos en interacció: un pèndol metàl·lic i tres imants.
Lanceu
el pèndol i aposteu per la posició final!

? Quines són les vostres conclusions?
3. Creació d’estructura